Estructura i funcionament
La universitat lliure s’estructura en tres branques de feina. Paral·lelament estam en procés de creaciód’una biblioteca.
1. Divulgació. Se n’encarrega el conjunt de la universitat lliure.
Contempla la programació d’activitats a càrrec de persones de fora o de dins de la universitat per a difondre pràctiques i coneixement: xerrades, tallers, videofòrums, comentari de textos. Es tracta d’una línia de formació adient per a qui disposa de poc temps i/o li interessen qüestions puntuals; amb un sistema pedagògic certament convencional.
2. Autoformació. S’organitza a partir de GAFA’s: Grup d’AutoFormació Autònom. Es tracta d’una línia de formació a mig-llarg termini per a gent amb interès de fons en un tema concret. Cada grup podrà disposar de la figura de la facilitadora, però es treballarà en base a l’autoformació del propis membres de la GAFA. Cada GAFA funciona de manera horitzontal i és, per definició, autònoma (sistema pedagògic, ritme d’aprenentatge, objectius…).
- Formació teòrica. Una GAFA és crea per cercar informació, recollir-la, ordenar-la i finalment estendre-la al sol: amb una gafa, penjar del fil una peça de roba visible per a tots. Material, que un cop elaborat, es comparteix a la universitat lliure: un presentació, un text…
- Formació pràctica. Una GAFA es crea també per a adquirir coneixements pràctics, practicant. Un espai autodidacta on aprendre a fer treballs tècnics i/o artístics amb les pròpies mans i en col·laboració amb les companyes: dibuix, mecànica, electricitat, informàtica, música, autoconstrucció, roba, dança… Una gafa que pinça un tros de la vida quotidiana i el penja al fil d’estendre que, poc a
poc, anam omplint amb peces de diferents formes i colors.
3. Investigació. S’organitza a partir de GRA’s: Grup de Recerca Autònom.
Es tracta d’una línia de formació en profunditat, a mig-llarg termini, per a gent que vol generar nou saber i no només recopilar-lo. Un GRA es forma per a crear nou coneixement; és una llavor que es sembra perquè neixi un rizoma [1] que caldrà regar i abonar perquè creixi i es faci fort. Un rizoma que és nou però que no surt del no res. Surt de la llavor que emmagatzema el coneixement fins ara
acumulat. Cada GRA funciona de manera horitzontal i és, per definició, autònom (temàtica, metodologia investigadora, continguts…).
BIBLIOTECA (en construcció)
Espais:
- Físic. Carretó mòbil per a una biblioteca nòmada. (Si s’acumula molt material i acabam tenint un espai físic es pot pensar en una part de biblioteca estable)
- Virtual. A la xarxa (N-1)
Materials:
- Material generat per les activitats de divulgació, per les GAFA’s i pels GRA’s
- Material generat pel moviment 15M: actes, pamfletos…
- Material extern que ens sembli interessant: novel.la, poesia, assaig, còmic, divulgació…
Projecte complementari: Compartir les biblioteques físiques personals
- Eina informàtica tipus base de dades on la gent pugui pujar el llistat de llibres o altres documents que vulgui compartir: alliberar, deixar, intercanviar…
FUNCIONAMENT / ORGANITZACIÓ
La Universitat Lliure s’organitza en una assemblea sobirana formada per persones a títol individual. L’assemblea és una coordinadora que, entre d’altres, té les següents funcions:
- Programar activitats de divulgació: definir els temes a tractar i cercar les persones adients per fer-ho, contactar amb elles i establir el calendari.
- Coordinar les GAFA’s
- Coordinar els GRA’s
- Gestionar la difusió de les diferents línies de feina i activitats: Elaborar el material (cartells, flyers…) i moure’l per l’espai físic i virtual (mailing, carrer, mitjans alternatius…)
- Recollir els interessos i necessitats sobre formació que surtin als pobles i als barris. Es convidarà a la gent a participar en la formació en els temes que interessin però la uni lliure no farà activitats a la carta.
- Tantejar els temes d’actualitat al carrer i valorar com s’inclouen a la universitat lliure.
- Interpel·lar la UIB i la UNED (més endavant definirem com fer-ho)
- Biblioteca. Suposam que caldrà un grup encarregat de biblioteca.
1. Rizoma: Terme botànic Part subterrània, generalment horitzontal, d’un entreteixit d’arrels de certes plantes. Pot ramificar-se i permetre que des d’una part d’aquest entramat sorgeixin altres tiges i permet així la multiplicació vegetativa de la planta, la seva proliferació, de vegades molt ràpida . Terme filosòfic creat per Deleuze i Guattari: la noció està adoptada de l’estructura d’algunes plantes, els brots de les quals poden ramificar-se en qualsevol punt, així com engrossir-se transformant-se en un bulb o tubercle; el rizoma de la botànica, que pot funcionar com a arrel, tija o branca sense importar la seva posició en la figura de la planta, serveix per exemplificar un sistema cognoscitiu en el qual no hi ha punts centrals —és a dir, proposicions o afirmacions més fonamentals que unes altres— que es ramifiquin segons categories o processos lògics estrictes (Deleuze & Guattari).
Referències:
[1] Deleuze, Gilles & Guattari, Félix (1980). Mil Plateaux (Capitalisme et Schizophrénie.) París: Editions de Minuit.
